Joan, duc de Bedford, pregant davant sant Jordi | |
Nom original | (en) John of Lancaster |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 20 juny 1389 Anglaterra (Regne Unit) |
Mort | 14 setembre 1435 (46 anys) Rouen (França) |
Sepultura | Catedral de Rouen (–1562) |
Membre de la Cambra dels Lords | |
valor desconegut | |
Activitat | |
Ocupació | militar |
Carrera militar | |
Rang militar | almirall |
Conflicte | Guerra dels Cent Anys |
Altres | |
Títol | Ducat de Bedford |
Família | Casa de Lancaster |
Cònjuge | Jacquette de Luxembourg (1433 (Gregorià)–) Anna de Borgonya (1423 (Gregorià)–) |
Fills | Mary (?) () Richard (?) () nen nascut Plantagenet () Anna de Borgonya |
Pares | Enric IV d'Anglaterra i Mary de Bohun |
Germans | Blanche d'Angleterre Felipa d'Anglaterra Enric V d'Anglaterra Tomàs de Lancaster, primer duc de Clarence Humphrey de Lancaster, primer duc de Gloucester |
Premis | |
Joan de Lancaster, Primer Duc de Bedford (anglès: John of Lancaster) (Anglaterra, 20 de juny de 1389 - Rouen, 14 de setembre de 1435) va ser un príncep, general i estadista medieval anglès que va comandar els exèrcits d'Anglaterra a França durant una fase crítica de la Guerra dels Cent Anys. Bedford era el tercer fill del rei Enric IV d'Anglaterra, germà d'Enric V d'Anglaterra, i va actuar com a regent a França per al seu nebot Enric VI d'Anglaterra. Malgrat el seu talent militar i administratiu, la situació a França s'havia deteriorat greument en el moment de la seva mort.[1]
Bedford va ser un hàbil administrador i soldat, i la seva eficaç gestió de la guerra va portar als anglesos al màxim poder a França. No obstant això, les dificultats van augmentar amb l'arribada de Joana d'Arc, i els seus esforços van ser frustrats encara més per les divisions polítiques a Anglaterra i la vacil·lació del seu aliat clau, el Duc Felip III de Borgonya i la seva facció, els borgonyons. En els darrers anys de vida de Bedford, el conflicte va esdevenir una guerra de desgast, i va ser incapaç d'obtenir els fons necessaris per continuar amb el conflicte.
Bedford va morir durant el Concili d'Arras el 1435, just quan Borgonya es preparava per abandonar la causa anglesa i signar una pau separada amb Carles VII de França.